Petits productors de vins naturals
Persones, vinyes i històries que arriben fins a la nostra taula.
Darrere de cada ampolla hi ha algú
Una persona, una vinya, una manera d’entendre el vi.
A Piola ens agrada saber qui hi ha darrere de les ampolles que arriben a la nostra taula. Conèixer les persones, els projectes i l’ofici que hi ha al darrere ens ajuda a entendre millor cada vi i a compartir-lo d’una altra manera.
Persones abans que etiquetes
La nostra selecció de vins naturals també s’ha construït a través de trobades, converses i projectes que hem anat coneixent pel camí.
Vinyaters i elaboradors amb identitat pròpia, cadascun amb la seva manera de treballar, interpretar la vinya i entendre el vi.
Perquè abans d’una etiqueta, d’una varietat o d’una ampolla, hi ha persones.
Emi González · Lavinaventura Vins
Vinyes que mereixen continuar vives
Hi ha projectes que arriben a Piola gairebé sense buscar-los.
Amb l’Emi ens vam conèixer a través d’Instagram. Primer van arribar les converses; després, un dia, va aparèixer per Piola amb una motxilla refrigerada i sis o set ampolles de Lavinaventura Vins. Les vam obrir, les vam tastar i la conversa va continuar al voltant de la taula.
Argentí establert a Catalunya des de fa molts anys, al Penedès treballa vinyes que mereixen continuar vives, recuperant parcel·les i donant continuïtat a una terra que, massa sovint, corre el risc de quedar enrere.
Des d’aquell primer tast han passat vins, missatges, futbol, records de l’Argentina i moltes converses. Alguns dels seus vins ja formen part de Piola. Però, sobretot, l’Emi ja forma part de la nostra història.
Mar Capdevila i Lluís Raventós · Enlaire Vins
Una manera molt personal d’explicar el vi
Tot va començar amb uns Auriculars d’en Lluís.
El vam descobrir gairebé per casualitat, tastant vins naturals a Barcelona. Era un vi vermell, diferent, d’aquells que et queden al cap. L’etiqueta també ens resultava familiar: ja havíem vist alguns dels vins d’Enlaire a través del nostre distribuïdor, Jaume Jordà.
A partir d’aquí van començar a arribar a Piola. Primer Auriculars d’en Lluís i, amb el temps, altres ampolles d’aquest univers tan particular: Encenedor de benzina, Petard de l’Aran i Estoig homeopàtic. Quatre vins, quatre etiquetes i una manera molt personal d’entendre i explicar el vi.
Encara no hem compartit vinya amb la Mar i en Lluís, però sí converses, missatges i complicitat a través de la distància. Sempre propers i generosos amb Piola. La visita a Enlaire encara està pendent. I tenim moltes ganes que arribi.
Francesc i Joan Ferré
Frisach va arribar a Piola buscant un vi blanc per servir a copes. En aquells primers mesos, mentre construíem una carta que canviava gairebé al mateix ritme que nosaltres, la Maria Pont ens va descobrir el projecte dels germans Ferré. Després van arribar altres ampolles, converses i alguna consulta directa al celler per entendre millor allò que teníem entre mans. Més tard vam descobrir Sang de Corb, aquesta vegada perquè el vam anar a buscar nosaltres. Encara no coneixem personalment en Francesc i en Joan, però els seus vins ja han format part del camí de Piola.
La vinya
El punt de partida de cada ampolla on comença tot
La verema
Collir, seleccionar i començar a decidir el vi.
El raïm
La matèria primera, abans de qualsevol altra cosa.
Una xarxa que va més enllà de cada ampolla
La carta de vins naturals de Piola no s’ha construït d’un dia per l’altre. Tampoc ha nascut d’un catàleg. S’ha anat construint a través de persones, converses, tastos, fires, recomanacions i ampolles que ens han portat fins a la següent.
El primer pas el vam fer amb Jaume Jordà, quan vam començar a donar forma a la primera selecció de vins naturals de Piola. A partir d’aquí, el mapa es va anar fent cada vegada més gran. Conèixer Stefano i descobrir la seva feina a Garage Store ens va obrir una altra porta: nous elaboradors, noves ampolles i una manera d’entendre la distribució que també passa per conèixer qui hi ha darrere de cada vi.
Les fires també han format part d’aquest camí. Hem passat per espais com la Barcelona Wine Week, on vam ser convidats aquest any, i per la Fira Independent del Vi Natural de Bellaterra, on vam poder parlar directament amb productors i posar persones darrere d’etiquetes que ja començàvem a conèixer.
A Bellaterra vam coincidir amb Ramón Jané, de Mas Candí, i amb Carlos, de Vega Aixalà. I d’aquelles trobades en van sortir altres connexions. Ramón ens va presentar en Carles, que amb el temps ha acabat sent molt més que algú que ens porta vi: ha vingut moltes vegades a Piola, ha compartit taula amb nosaltres i, més d’una vegada, ens ha acostat personalment les ampolles. Perquè en aquest món, almenys tal com l’entenem nosaltres, les relacions també formen part del vi.
Amb Oriol Artigas va passar una cosa semblant. Conèixer els seus vins ens va portar fins a Carles Punyet, de Cuvée 3000, i el cercle es va tornar a ampliar. Productors que et presenten distribuïdors, distribuïdors que et descobreixen productors i persones que acaben convertint una carta de vins en una xarxa viva.
De Catalunya a l’Argentina. I de l’Argentina, una altra vegada, a Catalunya.
I aquesta xarxa ens ha portat encara més lluny.
Piola té arrels argentines i els vins argentins sempre han tingut un espai propi a la nostra carta. Durant molt de temps, aquesta part l’han representat cellers i vins convencionals que continuen agradant molt als nostres clients. Però a mesura que la nostra selecció de vins naturals creixia, va aparèixer una pregunta gairebé inevitable:
Què estava passant amb el vi de mínima intervenció a l’Argentina?
La resposta va començar a més de deu mil quilòmetres de Vic, però a través d’una persona que coneixíem de molt abans.
Una conversa amb Sebastián Casali, antic company dels anys de fotografia a l’Argentina i avui vinculat a la vinya a Berisso, ens va portar fins a Santiago Salgado i Finca Las Payas, a San Rafael, Mendoza.
Santi defineix els seus vins amb una expressió difícil d’oblidar: “vinos tracción a sangre”. Petites produccions, llevats autòctons, mínima intervenció, vins sense filtrar ni clarificar i una voluntat radical de reduir la distància entre la terra, el raïm i qui acabarà bevent aquella ampolla.
Però la història encara havia de fer una altra volta.
Santi ens va dir que, per trobar els seus vins, no havíem de tornar a l’Argentina. Els teníem molt més a prop. Ens va posar en contacte amb Pablo Quiroga, argentí també, elaborador de vins i responsable de La Garrina Wine Bar, al Barri Vell de Girona, un espai dedicat al vi natural.
I de cop el fil es podia resseguir gairebé persona a persona: de Christian a Sebastián Casali; de Sebastián a Santi Salgado; de Santi a Pablo Quiroga; i de Pablo, una altra vegada, fins a Piola.
Argentina, Mendoza, Berisso, Girona i Vic connectats no per una operació comercial buscada en un catàleg, sinó per persones que coneixen altres persones i pensen que potser haurien de conèixer-se.
Vam anar a veure en Pablo, vam tastar vins, vam parlar i vam començar una relació que encara està escrivint el seu següent capítol. Els vins de Las Payas encara no formen part de la carta de Piola. Estem decidint quines ampolles podrien fer-ho.
I ens agrada poder explicar-ho així, abans que arribin.
Una carta que continua viva
Perquè la nostra carta no està acabada. Està viva.
Cada productor, cada distribuïdor, cada tast, cada viatge i cada conversa pot obrir una nova porta. Alguns vins es queden, d’altres passen durant un temps i n’hi ha que encara estem esperant descobrir.
Però després de tot aquest camí hem après una cosa: abans d’arribar a una ampolla, gairebé sempre hem arribat a una persona.